5. ZAPERLÉ DAN L TRAVERT
Muesse jì sun chegadoi y, tlo l diji y pona ne l dijerei mei plu, n pest de unëur al genio che à metù su la regula che n possa nia jì a ueté la butlà ntan che la ferata ie fërma ala stazion. Leve su, passi inò via l tetris de giames che fej da rëm a mi passaje y gëure la porta. Me é fala tl giudiché i autri, ok ëis venciù, ma ie musseré śën vëncer contra l mostro de mitel, cun si portes che sbufa se giaurian massa tert y se stlujan massa abenëura canche te ies mo tl lëur de passé via. Unian de reviers me fërmi a ti cialé ala cëses che se materialisea dan mé. Tosc sarons pra na stazion. Sënte la ferata lascé do l sgors y pona śaré ite n colp. La jënt scana ora y ie i astiele ora. Ti cële ala muses anonimes de chëi che strëfla do cufri y pleies. L arbanduné na luegia segura siveda ite porta for a n mudamënt, per tan pitl che l ie. La ferata, n raion de comfort danter jënt che te ne cunësces, sema tl prim na coa fulestiera, ma ngali te uses ite. Sciche cun dut. Te uses ite ala riedà dla jënt, ai cumplimënc y al cian di ujins che abaia. De reviers te mi scumpartimënt arbade che l se liedà n post. Plu avisa iel propi chël a mi man drëta. Permò śën me rëndi cont che ntan mi curt viac ne ti è nianca cialà plu avisa a mi ujin. Ove n iede arbadà Herbert, cunzentrà sun si liber, pona Ida, la landa cun na storia de vita tan da nia per i autri ma tan mpurtanta per ëila. Pona Christie, che cun si maniera de ti jì permez al mond a na maniera direta y otimista ne n’ova nia plu rejon de n pessimist cronich, ma la vivova dessegur miec. Bonamënter ne fovel pa nët nia saurì a ciafië cun Christie. Dessegur una de chëles che canche ti crazoves l spinel te cumandovela via y ca. Plu insù, via, mpue plu a man ciancia. A man ciancia, éi dit. Eh, avisa iló. Ah, l ie nfat. Miec se crì n auter lën!” Aude la locomotiva suflan ora si frustrazions.
Avisé na ferata muessa vester do la rata saurì. La se n va almanco for ndrë’ ora. Ma cie savons’a dla vita di autri? Raide l cë a man drëta de viers de chël che semiova tl prim tan nfugà ajache ne ove nia slut la porta. Y propi ël, che semiova tan taché a si privacy, semea te n colp giapé n atach de astinënza de comunicazion. L cëla de viers de mé y scumencià a me la cunté su. Ntant che l batulea cun l ritm de n vibradëur trucà su, ne possi nia fé auter de cinië de sci y de fé finta che l me nteressea chël che l me conta. N jugadëur de tennis che jughea dassëul. Nscila pudëssen me vëniel dant. L rejona de sé y damanda minonghes, ma zënza pona ulëi audì na resposta. L bujën de comuniché ie scialdi majera dla cualità efetiva de si vita, ala bona y chieta sciche chëla de n koala sun si lën da eucaliptus. Ma povester iel mé na cuestion de sulentum, la malatia dl 21ejem secul. L cunté, l rujené, l cialcué, l batulé, si medejina. Ma mé pra ël ne adrovi nia de me nventé n inuem. Märklin, nscila me dijel se tlamel. “Sci”, jontel pona pro sciche sce ësse dit zeche. “Propi sciche la marca de ferates n miniatura per modelism che jiva tan de moda ti ani ’80 y ’90. La scureda dl surëdl vën docà ferman l monologh de Märklin. Son te n tunel. Gheneda, finalmënter. Me ëute de viers dl viere. L ie un de ch’i tuniei lonc, che ne semea finé mei. Un de chi tuniei che te porta inò de reviers a dan trënt’ani, ajache te n aiet tolel y tres la rë de duc i fonins tla ferata. La jënt cuca ju, spriguleda. N valguni vëij per l prim iede chël dan ëi. Ma l ne ie nia defin scur. La lumes dl tunel trasfurmea l viere te na spiedl ascundù, da chël che posse usservé mo plu avisa mi cumpanies de viac. É la mprescion per n pez che nce Ida me cëla y l fossa nteressant a savëi sce nce ëila se à fat si pensieres sun mé. O sce la à mudà minonga sun mé, mé lascian regorer l tëmp. O fova pa dut chësc mé n se iniuré un cun l auter, sciche tla landes che lëura de ciauza perdan l cuntat cun l ntëurvia. Ma duc chisc ie mé mi pensieres. Pensieres che, tlo te chësc scumpartimënt, me ei tëut la dl’aurela de i pensé. Lascian l fonin te fuia y l liber a cësa. Y vo ëis pu fat l medemo. No, deplù, me ëis fat la majera monce na scincunda: me ëis scincà vosc tëmp.
L ie ëura de finè via. Scuteré mo mpue su la mujiga mitelica dla ferata che va dut a sparon y che mpo, a scuté su avisa, fej la fuera de na mascin da lavè che va bel bel plan. La lum vën inò adalerch. La proscima stazion messëssa tosc cuché docà. No, ie ne muesse mo nia scané ora iló. A dì l’aurità ne sei mo nianca ulache messeré scaneré ora. Deguni ne l sà, nianca vo. Son mé atëures furnii da viagiadëures te n scumpartimënt y aspiton che, dant o do, l regista svaierà ora da si megafon: “Stop! Son ruvei. Tu restes mo laite, tu ënghe. No, tu no. Tu scanes ora tlo.”
Y pona, pona udrons bën ulache son ruvei.
Muesse jì sun chegadoi y, tlo l diji y pona ne l dijerei mei plu, n pest de unëur al genio che à metù su la regula che n possa nia jì a ueté la butlà ntan che la ferata ie fërma ala stazion. Leve su, passi inò via l tetris de giames che fej da rëm a mi passaje y gëure la porta. Me é fala tl giudiché i autri, ok ëis venciù, ma ie musseré śën vëncer contra l mostro de mitel, cun si portes che sbufa se giaurian massa tert y se stlujan massa abenëura canche te ies mo tl lëur de passé via. Unian de reviers me fërmi a ti cialé ala cëses che se materialisea dan mé. Tosc sarons pra na stazion. Sënte la ferata lascé do l sgors y pona śaré ite n colp. La jënt scana ora y ie i astiele ora. Ti cële ala muses anonimes de chëi che strëfla do cufri y pleies. L arbanduné na luegia segura siveda ite porta for a n mudamënt, per tan pitl che l ie. La ferata, n raion de comfort danter jënt che te ne cunësces, sema tl prim na coa fulestiera, ma ngali te uses ite. Sciche cun dut. Te uses ite ala riedà dla jënt, ai cumplimënc y al cian di ujins che abaia. De reviers te mi scumpartimënt arbade che l se liedà n post. Plu avisa iel propi chël a mi man drëta. Permò śën me rëndi cont che ntan mi curt viac ne ti è nianca cialà plu avisa a mi ujin. Ove n iede arbadà Herbert, cunzentrà sun si liber, pona Ida, la landa cun na storia de vita tan da nia per i autri ma tan mpurtanta per ëila. Pona Christie, che cun si maniera de ti jì permez al mond a na maniera direta y otimista ne n’ova nia plu rejon de n pessimist cronich, ma la vivova dessegur miec. Bonamënter ne fovel pa nët nia saurì a ciafië cun Christie. Dessegur una de chëles che canche ti crazoves l spinel te cumandovela via y ca. Plu insù, via, mpue plu a man ciancia. A man ciancia, éi dit. Eh, avisa iló. Ah, l ie nfat. Miec se crì n auter lën!” Aude la locomotiva suflan ora si frustrazions.
Avisé na ferata muessa vester do la rata saurì. La se n va almanco for ndrë’ ora. Ma cie savons’a dla vita di autri? Raide l cë a man drëta de viers de chël che semiova tl prim tan nfugà ajache ne ove nia slut la porta. Y propi ël, che semiova tan taché a si privacy, semea te n colp giapé n atach de astinënza de comunicazion. L cëla de viers de mé y scumencià a me la cunté su. Ntant che l batulea cun l ritm de n vibradëur trucà su, ne possi nia fé auter de cinië de sci y de fé finta che l me nteressea chël che l me conta. N jugadëur de tennis che jughea dassëul. Nscila pudëssen me vëniel dant. L rejona de sé y damanda minonghes, ma zënza pona ulëi audì na resposta. L bujën de comuniché ie scialdi majera dla cualità efetiva de si vita, ala bona y chieta sciche chëla de n koala sun si lën da eucaliptus. Ma povester iel mé na cuestion de sulentum, la malatia dl 21ejem secul. L cunté, l rujené, l cialcué, l batulé, si medejina. Ma mé pra ël ne adrovi nia de me nventé n inuem. Märklin, nscila me dijel se tlamel. “Sci”, jontel pona pro sciche sce ësse dit zeche. “Propi sciche la marca de ferates n miniatura per modelism che jiva tan de moda ti ani ’80 y ’90. La scureda dl surëdl vën docà ferman l monologh de Märklin. Son te n tunel. Gheneda, finalmënter. Me ëute de viers dl viere. L ie un de ch’i tuniei lonc, che ne semea finé mei. Un de chi tuniei che te porta inò de reviers a dan trënt’ani, ajache te n aiet tolel y tres la rë de duc i fonins tla ferata. La jënt cuca ju, spriguleda. N valguni vëij per l prim iede chël dan ëi. Ma l ne ie nia defin scur. La lumes dl tunel trasfurmea l viere te na spiedl ascundù, da chël che posse usservé mo plu avisa mi cumpanies de viac. É la mprescion per n pez che nce Ida me cëla y l fossa nteressant a savëi sce nce ëila se à fat si pensieres sun mé. O sce la à mudà minonga sun mé, mé lascian regorer l tëmp. O fova pa dut chësc mé n se iniuré un cun l auter, sciche tla landes che lëura de ciauza perdan l cuntat cun l ntëurvia. Ma duc chisc ie mé mi pensieres. Pensieres che, tlo te chësc scumpartimënt, me ei tëut la dl’aurela de i pensé. Lascian l fonin te fuia y l liber a cësa. Y vo ëis pu fat l medemo. No, deplù, me ëis fat la majera monce na scincunda: me ëis scincà vosc tëmp.
L ie ëura de finè via. Scuteré mo mpue su la mujiga mitelica dla ferata che va dut a sparon y che mpo, a scuté su avisa, fej la fuera de na mascin da lavè che va bel bel plan. La lum vën inò adalerch. La proscima stazion messëssa tosc cuché docà. No, ie ne muesse mo nia scané ora iló. A dì l’aurità ne sei mo nianca ulache messeré scaneré ora. Deguni ne l sà, nianca vo. Son mé atëures furnii da viagiadëures te n scumpartimënt y aspiton che, dant o do, l regista svaierà ora da si megafon: “Stop! Son ruvei. Tu restes mo laite, tu ënghe. No, tu no. Tu scanes ora tlo.”
Y pona, pona udrons bën ulache son ruvei.