3. SCUVR-IDA
Ne ulon nia unì metui te na ciauzela. Cataloghisei. Deguni de nëus l uel. Ne ulon nia unì giudichei y ne ulon nia che i autri nes cunësce miec de chël che nëus minon de nes cunëscer. Ntan che la vita passa sciche na Frecciarossa, sons nëus te nosc sëuraviver naif plutosc tei tipi da Regionale, ferma in tutte le stazioni. Che son duc tan particuleres nes diji, ma al fin uniuons mpo mo ficei ite tla scumpartimënt dla ndefrënza. Gurchen danter gurchen, che nudea dut da cosp te n ajëi nia da bever, petan ite un cun l auter y minan che chël fova “se cunëscer”. Pudëse me lamenté, ma é pu ie cris ora ch’sc scumpartimënt. Y sce fosse jit mo inant den valgun metri? Sce ti l’ësse vagheda a jì un o doi vagons plu inant? Mé per dì tl vagon restaurant. Iló anconten for tipi da gara, dantaldut do l cuinto Ottakringer. Ma nfat coche ti cialon ai autri, propi te n scumpartimënt o mo deplù, tla ferates zënza scumpartimënc, se ntëndencoche ala fin dla finedes possen cuncé ite uni viagiadëur te na dla categoria. Sci, tla ferata ons ala fin di conc mé cin sortes de persones. Per scumencé, chëi che cëla sun vel aparat tecnologich, unfat sce fonin, tablet, o che scota su mujiga, fej juesc o scrij n sms. Pona n iel de chëi che liej. Libri de papier che tofa mo da crem da mer o che ie tumei à mo lassù trëi gotes de café. N ie nce chëi che liej ebooks frëic sciche na detlarazion d’amor per polach. Terza categoria: chëi che ciaculea. Puec à zeche de mpurtant da dì. La majera pert ciaculea dl tëmp. Povester per mazé l tëmp, canche ala fin sarà pona l tëmp a mazé ëi. L ie propi nteressant coche l tëmp passa aslune canche n rejona dl tëmp. Povester ajache l tëmp nes reverda duc: “L unirà la nëif” o “Cie suta, sce l jetëssa pa pu inò...” Y pona ons la cuarta categoria di viagiadëures, chëi che dorm y che ne ti fej dl mel a degun. Unfat sce chëi che tla ferata dorm sot y snortla o chëi che se n durmenzerà via la proscima stazion o chë se à bele ndurmenzà via la vita. L n ie sambën nce daterite chëi che fej mé finta de durmì y scentant cun i uedli mé mez stluc ti cëli via ala ciamëija sbutuneda dla fanziëuta dan ëi, da ulache na cuinta de mania lergia i saluda fajan ciao ciao. Per finé via ons la cuinta categoria, mi preferida. Chëi che ne fej nia, che sciche te na sort de matriochka introspetiva sta danter si pensieres siche n camaleon che aspieta la drëta moscia per cëina. I ne fej nia y povester iust perchël feji plu di autri. Chi sà pa mo al didancuei da fé nia? Y n tel scumpartimënt ulache te spartësces tofs y mprescions deberieda a persones che te ne cunësces nia, ie iust l drë’ post per se taië ora na lerch per sé nstës, per ne fé n iede nia. Me ntënde permò śën che la landa, che ie mo zënza inuem, toca propi pra chëla categoria. N’ëila burieda dala delujions ie mi prima mprescion. Pudësse me falé, ma iló finëssa mi juech. N inuem curt y pragmatich muessi ti dé, per ejëmp Ida. Scincà ne ti ie unì nia a Ida tla vita, nianca la proes de profem che i te smaca do cun la zaites dala ciacules che vel’ landa liej tla ferata. Y monce per l Südtirol Pass per jënt de tëmp muessela paië. La sà de fé i miëur crafons de si ridl, ma chësc ne sema nia plu vester n merit. Cunsëies dala mefun da mat gën, danatldut a chëi che ne si damanda nia. La ti ova, y chësc ti bruja mo for tl magon, monce cunsià a si muta Vivien chiche la dëssa maridé. Johann, l mut dl beché ti ova for plajù ala landa. Nia da nfé. Sce si muta ti ëssa almanco scutà su canche la ti ova fat la segonda pruposta, chëla de maridé Fabian. I muvimënc de Fabian fova tan fins, ti savova aIda, canche l jiva la dumënia cun la dunfierta pra la gran mëssa. Ma si muta Vivien ova inò fat la ciavona. “Dessegur per me fé aposta” pensova Ida. No, l ne fova nia de persunel. L fat fova che danter Johann y Fabian, ova Vivien ala fin abù plu gën Manuela.
Me ntënde permò te chësc mumënt dla jëuna senteda dlongia Ida. Me fali pa o ie pa chël n rì cuinënt. Nianca de tëmp dea arsì te mi melsegurëza, che si bocia se gëura te n colp cun energia y me la tacan ciaunian n gumi me dijela mustran de viers de mé. “Ehi, tu, te es la butëiga davierta.”
Ne ulon nia unì metui te na ciauzela. Cataloghisei. Deguni de nëus l uel. Ne ulon nia unì giudichei y ne ulon nia che i autri nes cunësce miec de chël che nëus minon de nes cunëscer. Ntan che la vita passa sciche na Frecciarossa, sons nëus te nosc sëuraviver naif plutosc tei tipi da Regionale, ferma in tutte le stazioni. Che son duc tan particuleres nes diji, ma al fin uniuons mpo mo ficei ite tla scumpartimënt dla ndefrënza. Gurchen danter gurchen, che nudea dut da cosp te n ajëi nia da bever, petan ite un cun l auter y minan che chël fova “se cunëscer”. Pudëse me lamenté, ma é pu ie cris ora ch’sc scumpartimënt. Y sce fosse jit mo inant den valgun metri? Sce ti l’ësse vagheda a jì un o doi vagons plu inant? Mé per dì tl vagon restaurant. Iló anconten for tipi da gara, dantaldut do l cuinto Ottakringer. Ma nfat coche ti cialon ai autri, propi te n scumpartimënt o mo deplù, tla ferates zënza scumpartimënc, se ntëndencoche ala fin dla finedes possen cuncé ite uni viagiadëur te na dla categoria. Sci, tla ferata ons ala fin di conc mé cin sortes de persones. Per scumencé, chëi che cëla sun vel aparat tecnologich, unfat sce fonin, tablet, o che scota su mujiga, fej juesc o scrij n sms. Pona n iel de chëi che liej. Libri de papier che tofa mo da crem da mer o che ie tumei à mo lassù trëi gotes de café. N ie nce chëi che liej ebooks frëic sciche na detlarazion d’amor per polach. Terza categoria: chëi che ciaculea. Puec à zeche de mpurtant da dì. La majera pert ciaculea dl tëmp. Povester per mazé l tëmp, canche ala fin sarà pona l tëmp a mazé ëi. L ie propi nteressant coche l tëmp passa aslune canche n rejona dl tëmp. Povester ajache l tëmp nes reverda duc: “L unirà la nëif” o “Cie suta, sce l jetëssa pa pu inò...” Y pona ons la cuarta categoria di viagiadëures, chëi che dorm y che ne ti fej dl mel a degun. Unfat sce chëi che tla ferata dorm sot y snortla o chëi che se n durmenzerà via la proscima stazion o chë se à bele ndurmenzà via la vita. L n ie sambën nce daterite chëi che fej mé finta de durmì y scentant cun i uedli mé mez stluc ti cëli via ala ciamëija sbutuneda dla fanziëuta dan ëi, da ulache na cuinta de mania lergia i saluda fajan ciao ciao. Per finé via ons la cuinta categoria, mi preferida. Chëi che ne fej nia, che sciche te na sort de matriochka introspetiva sta danter si pensieres siche n camaleon che aspieta la drëta moscia per cëina. I ne fej nia y povester iust perchël feji plu di autri. Chi sà pa mo al didancuei da fé nia? Y n tel scumpartimënt ulache te spartësces tofs y mprescions deberieda a persones che te ne cunësces nia, ie iust l drë’ post per se taië ora na lerch per sé nstës, per ne fé n iede nia. Me ntënde permò śën che la landa, che ie mo zënza inuem, toca propi pra chëla categoria. N’ëila burieda dala delujions ie mi prima mprescion. Pudësse me falé, ma iló finëssa mi juech. N inuem curt y pragmatich muessi ti dé, per ejëmp Ida. Scincà ne ti ie unì nia a Ida tla vita, nianca la proes de profem che i te smaca do cun la zaites dala ciacules che vel’ landa liej tla ferata. Y monce per l Südtirol Pass per jënt de tëmp muessela paië. La sà de fé i miëur crafons de si ridl, ma chësc ne sema nia plu vester n merit. Cunsëies dala mefun da mat gën, danatldut a chëi che ne si damanda nia. La ti ova, y chësc ti bruja mo for tl magon, monce cunsià a si muta Vivien chiche la dëssa maridé. Johann, l mut dl beché ti ova for plajù ala landa. Nia da nfé. Sce si muta ti ëssa almanco scutà su canche la ti ova fat la segonda pruposta, chëla de maridé Fabian. I muvimënc de Fabian fova tan fins, ti savova aIda, canche l jiva la dumënia cun la dunfierta pra la gran mëssa. Ma si muta Vivien ova inò fat la ciavona. “Dessegur per me fé aposta” pensova Ida. No, l ne fova nia de persunel. L fat fova che danter Johann y Fabian, ova Vivien ala fin abù plu gën Manuela.
Me ntënde permò te chësc mumënt dla jëuna senteda dlongia Ida. Me fali pa o ie pa chël n rì cuinënt. Nianca de tëmp dea arsì te mi melsegurëza, che si bocia se gëura te n colp cun energia y me la tacan ciaunian n gumi me dijela mustran de viers de mé. “Ehi, tu, te es la butëiga davierta.”