ITE Y ORA SU Y JU
L sarà suzedù ënghe a vo, ntan che raganias te na cherta de na zità,
de dleghé tl note de nia ti la fé a jì dut a ti cialé
y pona tomen tla riedà y ala fin vëniel strità,
N se cunforta per mez ann per jì a Dublin, Paris o magari monce Inverness
y n iede iló vënien safuiei dal majer stress.
Dal blo’ che n muessa o messëssa jì a cialé
pierden la capazità de cunscidré,
de se senté ju te n’ustaria, dedora sun n stuel danter la va y vie dla jënt
n got de vin, na zifula, zënza prëscia se desmincë dl tëmp.
Jì a pe, per schivé i tuniei da ierm dla metropolitana
mpue sota druch ie l turist dla valeda canche l arbandona si tana.
Ie vëije lingies de jënt che aspieta per jì ite tl Madame Tussaud
y masses coche mosces a Amsterdam su per i "Ciamps cun corves" de Van
Gogh.
Sun l ciampanil Eiffel sons for mo jic su, do che te n di ons udù
Louvre, Orsay y Centre Pompidou.
Nëus son i turisć che va de viac coche sce i fajëssa na maratona,
che cëla sun l’ëura tan giut che i adroa a zutidlé tres l’eterna Roma.
Ti la fé a cialé dut, museum tlo, mostra iló, convention tlo, frabiches
storiches dloncora da spië,
ala fin s’la fejen bën a fé dut… ora che à maië.
British, Museum, Sagrada Familia, Verzon Nglëisc a Minca y Alpenzoo
a Pompei y ala viles dl Palladio no ti possen dì de no,
A Praga sun l puent de Karl ie la statuta de San Nepomuk
l porta fertuna sce n ti toca l pe, po’ jons dut da druch,
a Verona sota l piguel fossa la statua de Giuletta
i dij che l porta fertuna sce n ti toca la tëtta.
Y po’ inò a Berlin sun l Alexanderplatz o Hamburg a cialé l musical “L rë
lion”,
L Big Ben cun si sonn gaujeda dal gran batidlon,
Duta la Franzia, da japé nchin su suinsom,
fajan miec a resté a Carcassone
o sciche ch’l papa che se n stajova tan bën a Avignone.
O al mascimo mpue de viers dla costa a Bordeaux
Rut cuntova a ch’l vin ne fovla bona de dì de no...
La cherta dl’Europa n ciamp de batalia y se muon ala viercia
a si cumandant l TomTom,
che sciche n’ëila: à for rejon.
Ciautinon ju chilometri per pona a cësa de reviers messëi sun Goggle cialé
ulache son stac,
ah, duman pra l lëur messerons bën paussé ora l viac.
For inò cialons de mucé ora per i cunfins, nosc sbarch turistich tla Normandia,
ma che la lores se n va mpue a loter, chël ne durons nia.
Al Oktoberfest per i trëi promil ons monce giapà n diplom,
ma te nosc garnì a cësa, fajons retlam cun nosc prudoc ora verzon.
Demez da cësa sons nce massa frec de fé mez chilometer a pe,
ma tlo tan che adruon a jì sun Sas Rigais, chël messons for cialé
(y sce la va mo mpue bravé).
L ie n spavënt, l jì de viac devënta na tragedia y si majer atëur l vëiji
tl spiedl
che ti semea al cheder de Edward Munch: l bredl.
Chire zachei che vën pea cun me a fé la Transsiberiana
y che se lecorde de tò pea nia mé cufri, ma nce si ana,
chire zachei che ti sa nfat a durmì te n prach mpede te n hotel
che vede de viac nce cun l cuer y nia mé cun l cervel,
zachei che ne tole nia pea aspirines y sé ie ce medejina
che te na zità se tol la dl’aurela de abiné la trieva a ti cialé a na curtina.
Zënza tëma de rujené te n local plën de fum, cun zachei che l ne à mo mei
udù
al fulestier che àzeche da cunté, che n ti dà tosc dl tu
Jì de viac: nia sciche na rëssa de tucé ite nfurmazions,
y nia sciche na ciacia di ponc dl Despar,
ma savëi, tl caos coche tl nia, da tré ite emozions,
di per di, var per var.