SE TÒ LA DL’AURELA DE SL’A CIACULÉ CUN L TËMP
Povester ies tu, tëmp, mé zeche nventà dala persona
sce ue te definì me scibla la urëdles
sciche pra na vidula che stona,
I nunzieia ti jumblin canche i ne sa nia de cie rujenéé
…”l unirà la nëif, duman dëssel jeté”
per mucé da te, ntan che i avisa dut busienc
contra de tè, deguni mei vënc.
Un, doi, trëi...
Ma tu, auter tëmp, te nfreghes dla matematica, te ies concret y astrat dut un,
logica y paradox, la tartaruga contra Achille l aslune,
L vën dit che te portes cunsëi, ma che te ne ies nia da avëi
unfat per rics y pueresc, per ëiles y ëi.
Y purempò proa vel’ un a te davanië o monce a te cumpré,
cuntan fot tla solita nuvela:
“Ah, aspieta mé canche son n pension, ah iló arei dl’aurela”,
y pona l di do che l à lascià de lauré, do ti avëi for mé cialà dalonc al bon got…
… chi l ëssa pa mei dit: l ti à dat l bòt.
Tu ies tan daujin y mpo mei da arziché
na landa da na gran ueia, che a deguni ne uel ti la dé,
tan da uem te ti suvranità, ajache reverdes duc, ma te ne cunzedes a deguni,
i filosofs, rujenan de tè, se sënt danter martel y ancuni.
Scusa sce te l dije, ma tl cë gaujeies tu tan na gran confujion,
che d’istint l senificat dla vita se damandon.
Tu che es purtà plu de una nvenzion:
6.000 rujenedes ora dla tor de babilon
la medejina y la tëma dala mort...la religion.
L sacher Graal ulessan te avëi per for
tu veles plu di scioldi, plu dl or!
Ma l etiern ti fej pu a duc tan la gola,
nce sce vel’aniostich dij: “Crëia pa pu a na gialina che jola!”
Y purempò, al plu tert canche i ie de plat, tachei pra n liet de spedel,
se rëndi cont, che propi te ti vester mucënt, ies tan zeche de bel!
Tu tëmp... de té, te nosc prim ani de vita, ne se rendon nianca cont,
on pu tan n gran note a ciucé l polesc y a descuvrì l mond,
a capì de chi che ie la usc che vën dala radio ora,
a ti cialé do a na gota, che sbriscia ju da viere dedora.
Ne on nia dl’aurela de capì chi che tu ies o tan debota che te n muces,
da pitli minons de n avëi per for, sciche do San Miculau: pomarancen y cuces.
Mé datrai sentions, da pitli, che tu ves a pe zot, seniëur tëmp,
canche aspiton sun Gejù Bambin, dan la curona d’avënt.
Y nëusc crescion, deventon jëuni, y canche la sgara, te tlamons nëus gën “destin”
canche te lasces massa dl’aurela, se dessenon: ulon sëidesc ani, ulon l motorin!
Tu scibles, y te n sbates de nosc cruzi, de nosc amores y de nosc davani,
per té ne muda nia, 90 o 250 milions de ani.
Sciche la Dolomites che te es mudelà, les parturan zënza rëscia,
ulache śën de prëscia
n selfie zënza tëmp se fej la tudëscia.
Na pultreda che purempò unirà tosc desminceda, esilieda tl uet.
ajache tu, lëures plu gën de lecorc y chëi che nasc plu saurì de nuet.
Purempò duc proa a te cumpré, per lauré de manco a marciadé,
i ne sa cie fé, ma purempò ulëssi a zeche d’auter se dediché.
Jì a ti cialé al mond, canche i pudëssa sparanië tëmp ti cialan tl internet,
ma no, a sté a cësa, iló se fejen pu ora stlet…
Nscila te dai ca per debant, stajan a Minca sul aereoport ëures mé a aspité
per da si mond da stufé se n mucé,
unian de reviers zënza avëi nia da cunté.
O l solit batulamënt de n clichée,
che la Maldives ie bën beles ma no da jì a sté...
I se lamënta pona... che tu, massa te n colp vënies a scudì,
cie darì…
propi for, canche te n colp ëssa pa duc zeche da dì!
Propi canche… i se rënd cont dla bona azions nia fates
y de duc i libri mo da liejer che à plu setcënt plates.
Te n colp sa pa duc cie che i uel dala vita, canche chëla dala fauc i saluda da dalonc
y tol ëura de ciauzela lista di dejideres, bën mé 366 ponc!
Se rendan cont, cumpani tëmp, de nia avëi nuzà l inier
sciche n sculé che dala nuef dassëira muessa mo fé l duvier.
La vita tan prijeda, ie tl lëur de se n jì, l acuarel smarësc defin,
nianca plu l tëmp de jì a mo scudì i debic dal ujin…
“Tu tëmp! Diaul de n basterd! Percie ne me essa nia dit che… pensovi fosses mi cumpani!”
“Dit cie?” “Pu che me ësses mé plu cunzedù chisc puec ani…”
“Ne son nia Mefisto, scenó te n dajëssi gën n valguni deplù…
ma cëlte tl’ana l ne mudëssa nia truep, chël ses nce tu.”
“Chi o cie ies’a?”
“Ie son l tëmp: ne son no vif y no mort, ie son coche son.
Mé vo ulëis for avëi per dut mesures y definizion.
Me dajëis mile inuemes per me spudé pona tla musa, ajache ne ëis mei assé,
ne cunscidrëis nia tan bele che l possa vester datrai mé paussé.
Tlamëdme destin, cumpedëdme cun l’ëura pra la garejede sportives
scrijëde su sun la cunfezions tan giut che tën la maiadives,
calculëde ora la pension y tan che davanies al’ëura,
ntant che me sprechëis ve ncazan di cabli dl auto, morsc tres dala bulëura.
Cie che ie stat ie stat, dut unfat: Dì ciao ciao a Saslonch y Sasplat.
Son zënza sustanza, son n tòch de crëp scherpënt,
varësce la pleies, son pazient,
ma son mpue mat
y bale ncantëur sciche na tascia de nylon tl vënt,
mi sëul cunsëi ie mé: godete l mumënt.”